La muntanya de Montserrat és la muntanya més important i misteriosa de Catalunya. El seu nom prové de la paraula mont, muntanya i serrat, serralada muntanyenca.
Es troba situada a l'oest del riu Llobregat entre el Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
És una petita serralada de 10km de llarg per 5 d'ample. Els seus cims més importants són: cim Sant Jeroni de 1236m i el cim San Salvador de 1144m.
Durant mil·lenis els moviments tectònics, els canvis climàtics i l'erosió l'han acabat modelant en un relleu brusc amb parets i blocs arrodonits de conglomerat d'argila creant coves i torrents.
Es diu que és una muntanya màgica per les històries que s'expliquen de la verge de Montserrat, pel que sembla uns pastors la van trobar a la part alta de la muntanya i van intentar baixar-la al poble per adorar-la, però ella sempre apareixia en el lloc on la van trobar, per això es va construir el monestir de Montserrat a la part alta de la muntanya de Montserrat, doncs ella ho va triar així.
La tradició de pujar a peu a venerar la Verge arrenca de l'Edat Mitjana, amb tota seguretat quan pujaven tenien la sensació d'ascendir al sagrat estatge dels déus. Avui dia molts grups pugen a peu una vegada a l'any.
En 1950 es va fundar el Patronat de la Muntanya de Montserrat per realitzar les tasques de conservació i restauració i en 1987 va ser declarada parc natural per protegir un massís únic al món per les seves característiques geològiques.
És un massís sedimentari, les seves roques són molt dures i resistents a l'erosió, encara que el vent i la pluja al llarg del temps han modelat les agulles o monòlits fins a donar-los formes molt diverses. La imaginació popular ha associat aquests contorns a figures humanes o d'animals donant-los nom i inventat llegendes que expliquen el seu origen fantàstic (Cavall Bernat, les Agulles, el Montgròs, el Serrat del Moro, Sant Joan, la Palomera...)
La vegetació que predomina a Montserrat és l'alzinar, típicament mediterrani. No obstant això, les diferències climàtiques que es donen en el massís fan que trobem també espècies pròpies de llocs molt secs al costat d'uns altres d'ambients humits i frescs. Hi ha rouredes, pinedes i teixos. Creixen a més unes 1.250 espècies diferents de plantes i algunes espècies que viuen en les superfícies de les roques, com l'orella d'ós o la corona de reina.
La fauna és molt variada, les espècies més vistes són el tord, el falcó, l'esquirol, la cabra salvatge, el porc senglar i la salamandra entre d'altres.
Un altre dels esdeveniments més coneguts de la muntanya data del 6 de juny de 1808, quan una columna francesa es va dirigir des del Bruc en el Coll de Casa Massana per anar a Manresa. En apropar-se van ser atacats per guerrilles catalanes que van obligar a les tropes franceses a emprendre la retirada. El 14 de juny es va produir la segona batalla del Bruc amb el mateix resultat que la primera, acabant amb el mite de invencibilitat de l'exèrcit de Napoleó. El poble del Bruc reviu cada any aquesta festivitat.