|
Inici >
Pallars Jussà
|
Index de Rutes
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de les planes de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó.
Segons la llegenda, el nom de la comarca procedeix del mot palla. La llegenda conta que va haver-hi una gran sequera a gran part de Catalunya i els cereals que produïen palla no creixien. Al Pallars, en canvi, la pluja era generosa i als pallaresos els sobrava la palla. Per tal de fer enveja a les comarques veïnes del sud, llençaven la sobrant al riu, de manera que al pla de Lleida, la Noguera Pallaresa baixava tan ple de palla que els noguerencs deien que el riu venia de les valls de la palla, és a dir, de les valls pallareses.
Destaca la serra del Montsec, pertany a les serres exteriors prepirinenques, i actua de barrera natural entre la depressió de l’Ebre i els alts cims pirinencs. Aquesta serra, fa aproximadament dos-cents milions d'anys, era un delta marí. És un gran massís de roca calcària de 1.676 metres d’alçada. Està fragmentada pels rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa que la divideien en el Montsec de Rúbies, el Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall o d’Aragó.
El Montsec d’Ares ve delimitat pel majestuós Congost de Mont-Rebei, sobre el riu Noguera Ribagorçana i l’embassament de Canelles. Té una gran diversificat ambiental: barrancs i gorges profundes, sortints de roca verticals de gran atractiu pels escaladors i espeleòlegs, boscos de coníferes i caducifolis, zones agrícoles. Inclou la Reserva Natural Parcial Noguera Pallaresa – Mont-Rebei. És un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic, al ser l'únic gran congost lliure d'infraestructures, com per la seva gran biodiversitat.
La flora i la vegetació es divideixen en dos grans àrees: la vegetació mediterrània de la vessant sud, on les protagonistes son les carrasques, les garrigues, les brolles i els prats secs, i la vegetació eurosiberiana del vessant nord, habitada per rouredes.
Abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs, l'aufrany, el voltor comú, l'àguila daurada, el falcó pelegrí, voltors. Entre els mamífers hi ha la llúdria comuna, el gat salvatge, la marta i nombroses espècies de ratpenats.
|
|
|
|
|
|