Parc Natural de muntanya mitjana situat a la província de Girona, al nord-est de Catalunya, a la comarca de la Garrotxa. Té una superfície de 13000 Ha. amb 26 reserves naturals (com la Fageda d’en Jordà i el Volcà del Croscat), que ocupen un total de 980 Ha. protegides degut al seu interès botànic i geològic.
Conté el major paisatge volcànic i més ben conservat de la península Ibèrica, amb més de 40 volcans inactius, però no extingits i amb més de 20 colades de laves basàltiques. El darrer episodi eruptiu es va produir fa uns 11500 anys i gairebé tots els volcans es van originar a partir d’una única erupció que podria haver durat des de dies fins a setmanes. L’activitat explosiva més habitual és l’estromboliana, projecció de bombes volcàniques i centres, és a dir, dels materials acumulats al voltant de la xemeneia que formen el con volcànic. Les colades de lava que van emetre els volcans van ocupar els cursos dels rius i van ajudar a fer més fèrtils les planeres i valls per on van passar.
La majoria dels volcans es van crear en dues fases eruptives, la primera ocasionada pels materials que es van dipositar i la segona degut a les colades de lava que erosionaren els cons volcànics donant-lis forma de ferradura en alguns casos.
El clima, el sòl i la seva situació proporciona una flora variada amb més de 1000 plantes amb flor, boscos d’alzines, fagedes i roures i més de 250 espècies d’animals.
Es pot recórrer el parc fen passejades curtes de mitja hora fins a excursions llargues de tot un dia. Els recorreguts estan ben senyalitzats i hi ha punts d’informació en els indrets més destacats del parc.