| |
Inici >
Comarques (Barcelonès) >
Ruta Urbana Hospital Sant Pau (Barcelona)
|
|
Index de Rutes
|
|
| |
|
|
| |
|
| |
|
|
|
Aquesta ruta descriu una de les rutes modernistes que es poden fer a Barcelona i consisteix en visitar
l'Hospital de Sant Pau, símbol modernista de la ciutat.
Aquest hospital, d'estil modernista, situat a l'Eixample, és un dels principals hospitals de Barcelona i el seu disseny i arquitectura el fan únic.
Va ser construït per Lluïs Domènech i Montaner( 1850 - 1923) en 1901 i finalitzat pel seu fill en 1930.
En el segle XIX Barcelona creixia dins de les muralles i degut a l'alta densitat de població es va començar a construir fora d'elles. Gràcies a l'aportació econòmica de Pau Gil, banquer barcelonin que vivia a París, es va començar a construir l'hospital en el seu emplaçament actual. L'Hospital deu el seu nom a l'antic Hospital de la Santa Creu i al patró del benefactor Sant Pau. L'Hospital de la Santa Creu (1401), d'origen medieval, va ser el primer hospital de Barcelona, i es va crear a partir de la unió de petits hospitals medievals. És l'origen de l'actual institució hospitalària, la segona més antiga d'Europa. Està situat en la Ciutat Vella encara que actualment es destina a altres usos, té un dels arxius sobre patrimoni hospitalari més important del món.
|
Domènech i Montaner tenia la idea de construir un hospital format per 48 pavellons d'estil modernista, seguint així amb la renovació arquitectònica i la llibertat creadora que es va produir a Europa a finals del s.XIX coneguda també com Art Nouveau.
Dels 48 pavellons només es varen construir 18, dels quals 12 van ser realitzats per Domènech i Montaner abans de la seva mort, la resta varen ser construïts pel seu fill. Els 18 pavellons han sigut declarades Patrimoni de la Humanitat.
Domènech i Montaner va estudiar per la seva construcció els diferents tipus d'edificacions hospitalàries que hi havien en tota Europa, des de pavellons en pinta units per una galeria en la planta baixa (París) com els hospitals de pavellons aïllats entre si per evitar infeccions (Brussel·les, França). A final, Domènech va optar per una solució intermitja, pavellons aïllats però units entre si per galeries subterrànies.
Domènech i Montaner va distribuir els pavellons seguint el pla urbanístic que Ildefons Cerdà va desenvolupar en Barcelona degut a l'expansió fora de les muralles. Un pla urbanístic format per illes de cases amb jardins comunitaris en cada illa, distribuïts de forma
|
paral·lela al mar. Domènech va disposar els pavellons de forma obliqua a la prevista per Cerdà per tal d'orientar-los cara al sol. A més, els jardins eren de plantes medicinals i aromàtiques que ajudaven als malalts en la seva convalescència.
Va idear pavellons d'una o dues plantes on es trobaven les sales d'hospitalització dels malalts i les sales de repòs, però a més va afegir una planta subterrània per a les sales d'exploració i els despatxs dels metges. Gràcies a les diferents galeries que els uneixen és fàcil traslladar als malalts d'un pabelló a un altre.
Els edificis estan construïts seguint mètodes tradicionals de Catalunya, per això són de bòveda tabicada o bòveda catalana.
Es denominen així perquè a Catalunya les bòvedes es feien col·locant totxos per la cara plana, aconseguint així construir estàncies més amplies. A més, era el principal material a l'arquitectura catalana des de el s.XVIII fins als anys 30, i a part de ser econòmic també era estètic, doncs permetia aixecar parets sense necessitat de pintar-les o arrebossar-les.
Domènech també va utilitzar estructures de ferro, innovadores a l'època, que li permeteren crear grans sales ventilades i plenes de llum natural.
|
|
|
|
